dimarts, de novembre 13, 2012

Caçador de metàfores


No és tant buscar la paraula concreta. Tampoc la correcte. És buscar la que no hi té res a
veure, però en canvi transmet el llenguatge del teu cor. És dir blanc, per a què es llegeixi
negre. És escriure un sentiment, un pensament, una idea. És plasmar un sobresalt que
tens quan llegeixes entre línies i de sobte una idea subtilment introduïda s'apodera de
la teva ment, i sents una sensació de comprensió, reconfortant, que s'apodera de tu. És
com si quelcom entrés dins la teva ment, hi toqués un botó i t'haguessin transmès allò
impossible de transmetre en paraules. Una anal·logia, una comparació, porqueries. És
una abstracció primaria expressada en màgia... Vull dir en paraules.

Cap comentari: