dimecres, de novembre 07, 2012

Passejant pels meus pensaments

Surto a passejar. Si fós un escriptor mitjanament decent, adornaria aquest moment amb un cigarro que fumaria lentament, o amb una petaca que rajaria per ofegar les meves penes pel camí. Però no sóc fumador ni bebedor. Només m'acompanyen els meus pensaments torturadors. Només contemplo la meva ombra allargada i tirada per terra, escupida pels fanals bohemis dels carrers al vespre. Les preguntes formen una espiral de boira al meu cap, fan que les llums de la ciutat s'esbaeixin i es tornin borroses. Em trobo atrapat dins meu. Em trobo sol. Aball, més aball, més profund... s'hi està tant sol aquí... Només em sento... Una maleïda ombra... De sobte no sé si passejo per aquest parc... o pels meus pensaments.

Cap comentari: