dijous, de gener 24, 2013

Una punxida

Torno a sentir-me com un got ple a vessar d'aigua. Com el globus apunt d'explotar. Com un geni en potència privat d'explorar coneixement. Com la llera d'un riu durant una tempesta, incapaç de retenir tant cabal. Com el dic atemorit que intenta retindre una mar enorme. Com un ocell engabiat enmig d'un bosc. Sento com si quelcom volgués renéixer dins meu i fer-se pas a través dels meus ossos i pell.

Cap comentari: