dissabte, de març 30, 2013

Una presentació

Espero no perdre mai aquesta capacitat absurda, suicida i inoportuna per tirar-me al buit. Tot i així, és difícil trobar la frase adient, i és que en això de les presentacions, l'ordre dels factors sí n'altera el producte. Sí, de vegades peco de voler collir el blat sense sembrar-lo. Sí, confesso que em deleixo més per les preguntes que no pas per les respostes.
No, aquest gos vagabund no vol que li posis collar ni nom. Només té una curiositat morbosa per saber què passa quan el cotxe de la Barbie s'estrella contra el mur de Pink Floyd. També té l'inquietud de saber si els petons són fills de l'amor o si l'amor és fill dels petons, però això no vé gaire al cas. I és que no es pot saber si un pastís és farcit de maduixa fins que no es mira una mica més endins. Un full en blanc en un quadern pot acabar en dues cerveses o dues espelmes.
Això sembla més aviat la declaració bastarda d'intencions de Jerry Maguire. Idealista o ingenu, però cercador de converses que durin fins l'albada.
Però deixem-nos de presentacions, només per a convidar-te a seguir llegint i, qui sap si escriure i tot...

Cap comentari: