divendres, d’abril 26, 2013

Pluja

He viscut una tarda d'una vida que ja he oblidat. Avui m'han punxat als sentiments per fer-els-hi un anàlisi. Caminant pel passadís de l'apatia t'he trobat i gairebé em fas despertar en sentir l'olor dolça de la teva veu. Però el terra que trepitjo és ple de ressentiment, els sentiments que tenia hi estan enterrats. No, no crec en l'amistat després del divorci. Ni tansols en la cordialitat. Em faig fàstig per haver estat tant hipòcrita. Que adient ha estat la pluja, després d'un petó negat, per que s'endugui les llàgrimes que he plorat. Adient i amargant. Però no és l'amor qui plora aquest cop, sinó la meva memòria en comparar-te amb la persona que vaig conèixer aquella primavera sense pluges. Espero que aquesta pluja ajudi a netejar la teva consciència.

Cap comentari: