diumenge, de juliol 21, 2013

Portes tancades

I així treus la teva vareta màgica i em jutges. Què en saps de la meva història? De la meva moral? Els meus principis? T'has dignat a mirar-me als ulls i treure conclusions sobre l'ésser que hi habita dins. Potser als meus ulls no hi havia res més que el teu reflex. I així, sense immutar-te, dónes una portada i continues corrent... No sabré mai de què fuges, però sí per on. Estàs fugint per un passadís de portes sense obrir. I així continues veient tots els ulls buits.

Perquè no llances aquesta puta vareta al riu?

Cap comentari: